El tractament agut i el tractament posterior dels pacients que pateixen un ictus és una tasca complexa que normalment només poden dur a terme als anomenats «hospitals preparats per a l’ictus».

Aquests hospitals disposen d’equipament i protocols especialitzats i tenen plans d’actuació ben provats que garanteixen que els pacients que pateixen un ictus són tractats de la manera més ràpida i segura possible. 

Una enquesta en un país europeu va mostrar que 134 hospitals van ingressar pacients amb un ictus en un any concret, però que només 34 d’aquests hospitals van proporcionar als pacients tractaments recomanats per protocols. Un pacient que acabava en un d’aquests 100 hospitals que ingressava pacients però que no els tractava de manera adequada tenia moltes menys probabilitats de sobreviure a l’ictus sense seqüeles.

Així com ningú no portaria una dona embarassada de part a un hospital oftalmològic per donar a llum, els pacients que pateixen un ictus no haurien de ser ingressats en hospitals que no els poden tractar. No és possible i no podem pretendre que qualsevol persona conegui els hospitals que estan preparats per a l’ictus. Per això estem formant el personal de les ambulàncies perquè els coneguin.

Així, quan es produeix un ictus, el millor que podem fer no és anar a l’hospital més proper o trucar un amic. Hem de demanar una ambulància immediatament. El personal de l’ambulància sabrà quin hospital pot oferir al pacient la millor oportunitat de rebre el tractament adequat ràpidament.