Quan un coàgul obstrueix una artèria, la regió del cervell que normalment rep sang a través d’aquesta artèria comença a patir.
1,9 milions de cèl·lules cerebrals moren cada minut durant un ictus.
Aleshores, aquesta regió comença a dividir-se en dues zones, una zona que ja està morta i una zona que encara es pot salvar, però que morirà si no fem res.
La prioritat principal hauria de ser restablir la circulació de la sang a l’artèria al més ràpid possible per ser capaços de salvar la zona que encara no ha mort i, per tant, reduir la intensitat de la discapacitat causada.
Alguns pacients tenen la sort de ser tractats tan ràpid que la quantitat de teixit cerebral danyat és molt petita. En el cas d’aquests pacients, ningú no diria que han patit un ictus.
Les cèl·lules cerebrals comencen a morir immediatament, de manera que la majoria dels pacients que pateixen un ictus presenten alguna discapacitat residual.
Si no es tracten, la zona que es podria haver salvat sovint també acaba morint. Com a conseqüència, molts pacients amb un ictus que podrien haver-lo superat si se’ls hagués tractat amb la rapidesa suficient moren o acaben patint una discapacitat permanent i necessitant atenció mèdica constant.
